Nadal sense llums, i què?

Estrella de Nadal davant l'Ajuntament, 28/11/08

La decisió dels comerciants del centre de no posar enllumenat decoratiu aquest Nadal ha estat polèmica. Moltes persones han criticat aquesta opció. Tantes, que estic convençut que l'any vinent tornarà a haver-hi llums. I com que estic convençut que això d'aquest any és anecdòtic, he volgut immortalitzar aquests guarniments que mai tornarem a veure.

Però, sincerament, espero equivocar-me i que l'any vinent no hi hagi llums. Aplaudeixo la decisió dels comerciants. Aquests diners que es gasten els botiguers en llogar les llums, i l'Ajuntament en pagar la factura de Fecsa-Endesa, és millor que els utilitzin per a coses que ens facin més servei a tots plegats, com ara millorar les condicions laborals del sector o ensenyar català a més d'un/a dependent/a. Les llums de Nadal són una despesa enorme de diners. Una despesa, no una inversió. Que estimulen el comsum? ja estem tots prou "estimulats" entre el bombardeig publicitari, els compromisos, la força del costum...

I és, precisament, la força del costum el que fa que tanta i tanta gent trobi a faltar les llums. "Tota la vida les han posat". Vaja, el que es diu un argument de pes. Tota la vida les han posat, i això passa per sobre de consideracions econòmiques, ambientals o pràctiques. Cal que faci una llista de coses que s'han fet "tota la vida" i en un moment determinat s'han deixat de fer perquè la gent s'ha adonat que millor ja prou?

Insisteixo: a mi no em fa res que no hi hagi llums, penso comprar el mateix i penso gaudir (i patir) el Nadal igual que sempre.

Això sí, la decoració es podia haver fet amb una mica més de gràcia. Una cosa no treu l'altra.

Els Minyons hi tornen

Celebració del 3d9fa dels Minyons, 16/11/08

...que no és el mateix que dir "tornen els Minyons" com titulava dilluns un diari local. La intencionalitat del titular era evident: la colla torna a cridar l'atenció dels mitjans i del públic en general. Torna el referent, torna el mite. Però no ens enganyem. Els Minyons no tornen, senzillament perquè no se n'han anat mai. En cas contrari, hagués estat impossible el pilar de 8 de Girona i hagués estat impossible el pepino (atenció, fins i tot La Vanguardia utilitza ja aquest terme) que vam veure diumenge al Raval. El treball continuat any rere any és el que fa possible coses així.

Quan dic "hi tornen" em refereixo a que, després de Girona, han tornat a sorprendre, han tornat a emocionar, han tornat a fotre una patada al cul dels que deien que estaven acabats. És molt possible que l'any vinent veiem places més plenes i amb més camises malva, i que la colla entri en una nova època daurada com van ser els 90. O potser no, i la diada del 2009 serà 3d9, 4d8a i 2d8. Però els Minyons hi seran. No se n'aniran ni tornaran.

Enhorabona, Minyons, i gràcies un cop més.

Tempus fugit

Cementiri de Barruera, 15/08/05

Hi ha dies que, de cop, prens consciència de la fragilitat humana. De com, en paraules de la meva àvia, “no somos nadie”. De que la Mort és una loteria de sorteig diari i que tots en portem número. La nena de Ripollet, víctima del que ara anomenen “violència gratuïta”. El Manel Coll, en un accident tonto (que cada hivern es cobra vides, per cert) com la mala combustió d’una estufa. En un racó del diari, una noia de 19 anys atropellada per un tren. I això després de tota una setmana de portades amb fotos de cementiris...

Però l’endemà no passa res, i no hi penses més. Afortunadament. Viure tota la vida pensant que avui pot ser el teu últim dia, o l'últim dia d'algú que estimes, ha de ser horrible.

S'en Fa Una en fa un

Actuació d'aniversari de Se'n Fa Una, 31/10/08

El panorama del folk terrassenc es va enriquir ara fa just un any amb l'aparició de Se'n Fa Una, un grup que va néixer sense pretensions, només per divertiment, però que cada vegada fa més bolos i que no m'estranyaria veure d'aquí un parell d'anys a TV3 presentant un CD. Divendres, per celebrar el primer aniversari de la seva creació i de pas la castanyada, van muntar un concert al Centre Cívic Avel·lí Estrenjer, amb la col·laboració dels tabalers del Bitxo del Torrent Mitger i d'un bon grapat de músics d'altres formacions, fins al punt que en un dels temes hi havia 20 persones dalt l'escenari. La banda de les germanes Alcaraz va fer suar la samarreta a un públic format per habituals del Treure Ball, gent del barri i amics. Potser no una audiència massiva, però tant fa: tothom s'ho va passar pipa. Fins i tot n'hi va haver un que va pujar a l'escenari per primera vegada en 12 anys perquè no es volia perdre una ocasió com aquesta...