Masia Freixa, 02/12/08Fa més de vint anys, quan començava a venir per Terrassa, acostumava a passar pel parc de Sant Jordi i envejava els nanos que estudiaven música en aquell particular conservatori (els envejava en primer lloc pel fet d'estudiar música, però també pel lloc on ho feien). De fet, envejava els terrassencs en general per tot el patrimoni que tenien, i no entenia que tothom em digués que Terrassa era una ciutat lletja (val a dir que jo venia d'una ciutat on l'edifici més antic era més jove que jo mateix).
Aleshores no imaginava que Terrassa acabaria sent la meva ciutat, ni que tindria tantes ocasions de trepitjar i fins i tot fotografiar aquest edifici, que ja no és el conservatori, ni que trobaria tota la bona gent que he trobat a sota la seva coberta ondulada.
Aquest vespre he arreplegat tot de fotos de l'edifici i les he pujat a flickr, com a homenatge a la Masia Freixa, al seu autor, Lluís Muncunill, i a tota la gent que l'ha mantingut viva des de fa més d'un segle fins avui.
Aleshores no imaginava que Terrassa acabaria sent la meva ciutat, ni que tindria tantes ocasions de trepitjar i fins i tot fotografiar aquest edifici, que ja no és el conservatori, ni que trobaria tota la bona gent que he trobat a sota la seva coberta ondulada.
Aquest vespre he arreplegat tot de fotos de l'edifici i les he pujat a flickr, com a homenatge a la Masia Freixa, al seu autor, Lluís Muncunill, i a tota la gent que l'ha mantingut viva des de fa més d'un segle fins avui.
