Quina barra, senyors bisbes!

Migdiada, 14/07/06

Avui em permetreu que surti del meu habitual to positiu i de bon rotllo (el meu amic Wences en diria cursi o moñas) per parlar d'una cosa que m'ha posat de molta mala llet: la campanya de la Conferència Episcopal contra l'avortament. No és pel fet que facin campanya en contra, això no és nou. És per l'argument que fan servir. Veiem el titular de portada del diari que millor tracta als bisbes: "L'església acusa: es protegeix més al linx que als nens" (per cert: l'entrecomillat és meu perquè estic citant una frase textual, però al diari no hi ha cometes, cosa que vol dir que el diari no es limita a reproduir les paraules dels bisbes, sino que les fa seves).

El linx, més protegit que els nens. I ho diuen tan tranquils perquè per ells un òvul amb un espermatozou "clavat" (desconec el terme científic) ja és una persona. Anomenen nens no només als que estan a punt de néixer, ni als que tenen possibilitat de sobreviure, ni tan sols a un embrió, sinó a un protoorganisme de dues cel·lules.

Sí, és clar, protecció. Cal protecció per a les criatures, quí ho discutiria? Només faltava la dona del reverendo Lovejoy dels Simpsons cridant histèrica allò de "¡los niños! ¡¿es que nadie va a pensar en los niños?!".

Sí que cal protegirlos. I tant. Mira, al mateix diari, set pàgines després en trobo un bon exemple: els forenses confirmen el relat de quatre menors de les que pressumptament va abusar un capellà d'Igualada (una d'elles una disminuida psíquica).

Terrassa és jazz

Concert a la plaça de Catalunya, 15/03/09

A Terrassa, el mes de març és doblement estimulant. No només s'acosta la primavera, sino que arriba també el festival de jazz, un dels esdeveniments més importants de la vida cultural de la ciutat. Els organitzadors del festival, que ja té gairebé 30 anys d'història, la van encertar quan van pensar que, a més dels concerts "per a iniciats" a la jazz cava, també s'havia de portar el gènere al carrer. Cada any hi ha una bona pila de concerts gratuits, i cada any són un éxit de públic.

Avui, a l'hora del vermut, he anat amb la família a la plaça de Catalunya, a veure un quartet que feia versions de temes de Cole Porter, i ha estat una delícia. La veu càlida de la cantant, les velles melodies reinterpretades per músics de nivell, el solet, trobar-se amics que fa setmanes que no veus, la meva filla de tres anys que, aparentment aliena a la música, anava jugant amb la sorra, una cunyada que et passa una cerveseta... i per descomptat, un bon tema per fer fotos.

Després, mentre posava el cinturó de seguretat a la meva filla abans d'engegar el cotxe per marxar d'allà, jo anava taral·lejant I've got you under my skin. Ella, com qui no vol la cosa, em diu, "papa, aquesta cançó la cantava la noia". Mira-la, la que passava del concert...