On és l’SGAE quan la necessites?

No és un llit qualsevol, 29/11/08

Revisant les meves estadístiques de Flickr veig que una de les persones que han entrat recentment, ha vist la foto que hi ha aquí dalt, publicada fa mesos. Veig també que hi ha arribat a través de la cerca d’imatges de Google, picant “habitación para dos”, que és el títol que jo vaig posar a la foto quan la vaig pujar a flickr. Encuriosit, vaig a Google imatges i pico “habitación para dos” a veure si la meva foto apareix entre les primeres referències, cosa que m’estranyaria molt.

Però quina sorpresa! a la primera pàgina, a la primera línia hi ha la meva foto. Un moment. Segur que és la meva foto? sembla que hi ha alguna cosa escrita a sobre. Miro l’adreça a sota de la imatge en miniatura: http://md-habitacionparados.blogspot.com/. Un blog! faig clic a sobre i vaig a parar aquí:


O sigui, que una tal Marta Dolce ha fet servir la meva foto per encapçalar el seu blog! M’he quedat de cacauet.

Hòstia, què bé! una foto meva ha agradat tant a algú que presideix el seu blog! Però quina barra! amb quin permís? Bah, no importa, segur que ha tingut la cortesia de posar per algun lloc que la foto es meva, o enllaçar amb el meu compte de Flickr. Doncs no. Quina jeta! Mira, tota la gent que visiti aquest blog el primer que veuran és el meu llit, quina gràcia! perquè… deu passar gaire gent per aquí? aviam, comptador de visites… no. Aquest blog està més desert que el meu, que no és precisament allò que es diu un fenòmen de masses. Ara mateix li escric un mail dient que tregui la foto, que no té cap dret a fer-la servir. Millor li dic que la pot fer servir si fa constar l’autoria i hi posa un enllaç al meu compte de flickr. Merda, no té perfil públic. No té adreça visible! Mira, en faré un post. No, que encara servirà perquè aquesta caradura tingui més visites. Però de què vas? si a tu tampoc et visita ni Déu…

El Pallars en blanc i negre…

L'embassament de La Torrassa sota la pluja, 15/08/09

Una tarda d’agost a Llavorsí. Es va fent tard, el cel comença a ennuvolar-se i tot s’omple d’aquella llum tan desagradable per a un fotògraf principiant que mata els colors i et porta problemes per triar l’exposició correcta. De sobte, un record de fotos vistes fa dècades em porta una idea al cap: “i si tiro en blanc i negre?” En faig una i el resultat és millor del que m’esperava. Decideixo anar combinant color i blanc i negre la resta dels dies que m’estigui per aquí. Aviat arribaran les de color, primer he portat unes quantes en blanc i negre.

Aprofito per recomanar-vos la sorprenent església romànica de Son, la fonda Farré de Baro, el restaurant de l’hotel Poldo de la Guingueta d’Àneu, l’estany de Montcortés (porteu banyador!) i, si teniu canalla, el parc del riuet de Sort.