Els colors de la tardor

Camí prop del castell de Montesquiu, 24/10/09

Fa uns dies vaig anar amb la família al Parc del Castell de Montesquiu, un dels parcs naturals de la Diputació de Barcelona. Va ser una bona manera de començar a gaudir de la tardor, una estació que em penso que provoca a tothom una mica de sentiments contradictoris. D'una banda, és un pal que s'acabi l'estiu, les vacances, la piscina, la cerveseta a la terrassa a les tantes de la nit... però d'una altra, mmm, què bé ficar-se al llit amb la manteta, i menjar altre cop mandarines, magranes, castanyes i moniatos, i anar al camp i veure els arbres aquest groc, aquest vermell, aquest marró, i sentir la fressa de les fulles seques sota els peus...

A Montesquiu hi ha uns quants itineraris senyalitzats de diversa dificultat i, a més, hi ha al bell mig del parc un castell que es pot visitar. De fet, els terrenys del parc eren propietat dels amos del castell, i quan la finca va passar a mans de la Diputació tot plegat es va convertir en el parc natural que avui coneixem. A més, a quatre passes teniu un restaurant per si després de la caminada us fa mandra anar més lluny.

Ah, me n'oblidava! Aquí teniu les fotos. I si teniu pressa, aquí la presentació ràpida

De bon matí

Posta de lluna, 03/11/09

Poses el despertador una estoneta abans pensant "demà m'arreglo la barba, que semblo un llenyataire". L'endemà, camí de la dutxa, treus el cap a veure quin dia fa i... pam! Fins i tot et venen ganes de despertar la resta de la família perquè ho vegi. El cel clar, només un parell de petits núvols esfilagarsats al nord, els primers raigs de sol que fan envermellir la roca a Sant Llorenç i la totxana a les xemeneies i, a punt d'amagar-se rere Viladecavalls, una lluna plena magnètica, que atreu la mirada inexorablement. Entres de puntetes a agafar la càmera per no despertar la petita i surts al balcó. Collons, quin terra més fred. Vinga: blancs, ISO, exposició, clac, clac, clac. A la dutxa. Ja t'arreglaràs la barba demà, no ve d'aquí.

Hi ha alguna manera millor de començar el dia?

El pilar de vuit torna a Girona

Comença l'ascens, 25/10/09

Fa un any els Minyons de Terrassa van fer una espectacular actuació a Girona rematada pel seu primer pilar de vuit amb folre i manilles, una construcció a l’abast de molt poques colles i que per descomptat mai s’havia vist en aquella ciutat. Ahir, amb un tronc totalment diferent, els Minyons van tornar a descarregar aquesta meravella després de descarregar un 2/9fm, un 3/9f i un 4/9f. Tot un cop d'efecte en la recta final d’una temporada malva que més d'un qualifica de “fluixeta” (em refereixo a gent que es pensa que el cinc de vuit és un castell fàcil i que si no hi ha gamma extra no val la pena ni mirar els castells per la tele). Sense entrar en valoracions sobre la temporada que estan fent els malves, és obvi que l’espadat d’ahir (per no parlar de la im-pe-ca-ble torre de nou amb folre i manilles) és tota una injecció de moral de cara al final de temporada.

Aquí podeu veure uns quants detalls del pilar (i un parell del quatre de nou). No espereu, però, veure el pilar sencer. Vaig dubtar molt entre l’angular i el tele i finalment vaig optar per renunciar al pilar sencer a canvi de tenir el detall de les cares dels minyons i minyones pujant, baixant i celebrant, transmetent a la plaça l’emoció de fer castells.

La joia medieval de Terrassa torna a brillar

Deambulants sobre Sant Pere, 04/10/09

Avui ha tingut lloc l'acte d'inauguració de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa després de gairebé 10 anys d'obres de restauració, excavacions arqueològiques, urbanització del recinte i museització del conjunt. M'ha fet il·lusió veure-ho acabat, com a terrassenc i com a amant de tot allò que faci olor de medieval o antic; però m'ha fet molta il·lusió també perquè fa una dècada, quan treballava a la televisió local, vaig donar la notícia de la signatura del conveni entre totes les parts implicades, després he anat seguint més o menys de prop les troballes i les millores que s'hi han fet i els esforços per aconseguir diners per anar finançant les obres, i avui he assistit en persona a la fí de tot plegat.

La festa d'aquest matí ha inclòs espectacles diversos, un audiovisual, un vermut popular i per descomptat una missa i els discursos oficials. El moment més emotiu, potser, ha estat quan s'ha pogut sentir a l'exterior de les esglésies, per megafonia, el concert d'orgue que es feia en un dels temples, on hagués estat impossible encabir tota la gentada que hi havia fora. El moment més espectacular, el de l'actuació de la companyia Deambulants, amb 10 ballarines penjades a més de 10 metres d'alçada. Aquí teniu les fotos. I aquí, imatges més o menys recents del conjunt monumental.

Ara la ciutat té el repte de convertir les esglésies de Sant Pere en un referent de l'arquitectura medieval a Catalunya. La veritat és que pel seu valor històric i artístic estem parlant d'un conjunt monumental al nivell de Sant Pere de Roda o Ripoll, però no és ni la meitat de conegut, i aixó és el que Terrassa ha d'aconseguir. Jo, amb aquest post, acabo de posar el meu granet de sorra.

El Concurs de l'Estiu

Posta de sol a Montjuïc, 02/08/09

La Direcció General de Patrimoni de la Generalitat ha convocat un concurs de fotografia aquest estiu per triar tot de fotos per un llibre que preparen, la Guia del Patrimoni Cultural Català. Suposo que ho fan per estalviar-se el dineral que seria comprar les nombroses fotos que inclourà, però la veritat és que així donen l'oportunitat a molta gent de veure el seu treball publicat. Amb aquesta il·lusió he presentat sis fotos (el màxim permès) al concurs fa una estona, minuts abans que s'acabés el termini de lliurament. Podeu veure totes les fotos que van a concurs aquí. Tinc l'esperança que almenys una l'agafin pel llibre, però, sigui quin sigui el resultat del concurs, la veritat és que m'ha anat molt bé l'estona (llarga) que he dedicat a triar i remenar entre els milers de fotos que he fet en els darrers tres anys (antiguitat màxima permesa de les fotos a concurs) perquè he redescobert fotos que tenia oblidades i he tret idees per a nous àlbums, alguns en paper i altres de virtuals. Ja en tindreu notícies, per descomptat (si no, ja no seria El Plasta)...