Blocaire Invisible 2009

Regals de Reis, 06/01/10

Fidels a la seva cita, aquesta nit han passat per casa meva els Reis. Sempre m'ha agradat molt la festa dels Reis (suposo que com a tothom) i des que soc pare, encara més. Ja vaig explicar l'any passat l'emoció de posar els regals a l'arbre i veure l'endemà com els obre la meva filla. A més, a la meva família política som molta colla (12 adults i 9 criatures), hi ha Reis per a tothom, i també m'ho passo molt bé amb això.

Però aquest any, a més, els Reis han deixat a casa meva regals per a una persona que, fins fa uns dies, ni tan sols sabia que existia. És la Susanna, la meva blocaire invisible.

No sé si això és infringir les normes del BI, però com que a casa meva els Reis són molt generosos, no li han deixat un regal, sino dos. Susanna, aquí els tens.

En primer lloc, una cançó per acompanyar el teu blog. És del trio canadenc Rush i es titula "Circumstances". Rush és un dels meus grups favorits, però em temo que tu potser ni el coneixeràs, més que res perquè dubto que el seu estil sigui del teu gust. Tot i així, tractant-se de circumstàncies, potser que te l'escoltis...

Aquí tens la lletra:

A boy alone, so far from home,
Endless rooftops from my window.
I felt the gloom of empty rooms
On rainy afternoons.
Sometimes in confusion,
I felt so lost and disillusioned,
Innocence gave me confidence
To go up against reality.

(Chorus)
All the same we take our chances,
Laughed at by time,
Tricked by circumstances.
Plus ça change,
Plus c'est la même chose
The more that things change,
The more they stay the same.

Now I've gained some understanding
Of the only world that we see.
Things that I once dreamed of
Have become reality.
These walls that still surround me
Still contain the same old me,
Just one more who's searching for
A world that ought to be.

(Chorus)

El segon regal te l'envio per correu electrònic perquè no sé com adjuntar arxius en un post, si és que es pot (si algú ho sap, si us plau que m'ho digui). Es tracta d'un power point amb un conte que m'agrada molt, i que em penso que a tu també t'agradarà.

Només em queda donar-te les gràcies, Susanna, per jugar amb mi.

Aquest ha estat el primer cop que he participat al BI i m'ho he passat bomba. Em sembla una iniciativa molt i molt bona en què, obviament, els regals són el que menys importa. Del que es tracta és de jugar al gat i la rata uns dies, deixant i trobant pistes, i alhora conèixer altres blocs i blocaires i donar-te a conèixer tu. No sé què m'haurà preparat a mi la Cris (perquè ets tu, oi?) i podeu estar segurs que quan em llevi aniré amb il·lusió a veure què és, però per mi l'important és haver conegut el seu blog/bloc (mai m'acabo de decidir), el de la Susanna i altres que he vist per primera vegada aquests dies. Gràcies al Blocaire Invisible, el meu blogroll ha crescut (i jo soc dels que s'ho pensen abans de fer noves incorporacions) i alhora, el nombre de seguidors del meu blog també ha crescut.

Veí, Tarambana, Alepsi, MOLTES GRÀCIES!

Nota aclaratòria: tot i que aquí diu que el post està escrit el dia 5 a les 14.30h, en realitat l'acabo de publicar a les 3.11h del 6 de gener. No sé per què, ha conservat el dia i hora que vaig fer el primer esborrany...