Masia Freixa, 02/12/08Fa més de vint anys, quan començava a venir per Terrassa, acostumava a passar pel parc de Sant Jordi i envejava els nanos que estudiaven música en aquell particular conservatori (els envejava en primer lloc pel fet d'estudiar música, però també pel lloc on ho feien). De fet, envejava els terrassencs en general per tot el patrimoni que tenien, i no entenia que tothom em digués que Terrassa era una ciutat lletja (val a dir que jo venia d'una ciutat on l'edifici més antic era més jove que jo mateix).
Aleshores no imaginava que Terrassa acabaria sent la meva ciutat, ni que tindria tantes ocasions de trepitjar i fins i tot fotografiar aquest edifici, que ja no és el conservatori, ni que trobaria tota la bona gent que he trobat a sota la seva coberta ondulada.
Aquest vespre he arreplegat tot de fotos de l'edifici i les he pujat a flickr, com a homenatge a la Masia Freixa, al seu autor, Lluís Muncunill, i a tota la gent que l'ha mantingut viva des de fa més d'un segle fins avui.
Aleshores no imaginava que Terrassa acabaria sent la meva ciutat, ni que tindria tantes ocasions de trepitjar i fins i tot fotografiar aquest edifici, que ja no és el conservatori, ni que trobaria tota la bona gent que he trobat a sota la seva coberta ondulada.
Aquest vespre he arreplegat tot de fotos de l'edifici i les he pujat a flickr, com a homenatge a la Masia Freixa, al seu autor, Lluís Muncunill, i a tota la gent que l'ha mantingut viva des de fa més d'un segle fins avui.
5 comentaris:
Hola Manel!
Et faig la visita promesa.
Quin nom has triat pel teu blog jaja! No crec que siguis cap plasta. He vist fotos xules de la Masia Freixa a Flickr, que particularment desconeixia.
Tengo que decir una cosa...MIRA QUE ERES ÑOÑO con los comentarios, pero de co....¡¡¡
aunque igual que te digo una cosa te digo otra LAS FOTOS SON UNA PASADA¡¡(esto en público no lo repito)
El Plasta2
És un casal modernista, això oi??? Quina passada!!! I que ben conservat que està!!! A Reus, on he viscut 12 anys, hi havia un futimer de cases modernistes precioses. Crec que vindre a Terrassa a veure aquesta en directe...
Efectivament, Montse. Primerament va ser una fàbrica (!) però poc després el propietari va decidir que la convertiria en casa seva. Si no vaig errat, la família hi va viure fins als anys 60 del S. XX. Aleshores l'Ajuntament va comprar la finca i va convertir els jardins en el primer parc públic de Terrassa.
I sí, a Terrassa també hi ha moltes cases modernistes, com a Reus...
Més val tard que mai oi? M'agrada la foto (he d'anar a veure les altres) i des de la Masia Freixa et dic que gràcies pel comentari i que això és casa teva i de tots els qui com tu i jo mateixa, hem après a estimar-la.
Ja saps que el cafè a la Masia sempre el tindràs pagat.
Publica un comentari a l'entrada