5/1/10

Blocaire Invisible 2009

Regals de Reis, 06/01/10

Fidels a la seva cita, aquesta nit han passat per casa meva els Reis. Sempre m'ha agradat molt la festa dels Reis (suposo que com a tothom) i des que soc pare, encara més. Ja vaig explicar l'any passat l'emoció de posar els regals a l'arbre i veure l'endemà com els obre la meva filla. A més, a la meva família política som molta colla (12 adults i 9 criatures), hi ha Reis per a tothom, i també m'ho passo molt bé amb això.

Però aquest any, a més, els Reis han deixat a casa meva regals per a una persona que, fins fa uns dies, ni tan sols sabia que existia. És la Susanna, la meva blocaire invisible.

No sé si això és infringir les normes del BI, però com que a casa meva els Reis són molt generosos, no li han deixat un regal, sino dos. Susanna, aquí els tens.

En primer lloc, una cançó per acompanyar el teu blog. És del trio canadenc Rush i es titula "Circumstances". Rush és un dels meus grups favorits, però em temo que tu potser ni el coneixeràs, més que res perquè dubto que el seu estil sigui del teu gust. Tot i així, tractant-se de circumstàncies, potser que te l'escoltis...



Aquí tens la lletra:

A boy alone, so far from home,
Endless rooftops from my window.
I felt the gloom of empty rooms
On rainy afternoons.
Sometimes in confusion,
I felt so lost and disillusioned,
Innocence gave me confidence
To go up against reality.

(Chorus)
All the same we take our chances,
Laughed at by time,
Tricked by circumstances.
Plus ça change,
Plus c'est la même chose
The more that things change,
The more they stay the same.

Now I've gained some understanding
Of the only world that we see.
Things that I once dreamed of
Have become reality.
These walls that still surround me
Still contain the same old me,
Just one more who's searching for
A world that ought to be.

(Chorus)


El segon regal te l'envio per correu electrònic perquè no sé com adjuntar arxius en un post, si és que es pot (si algú ho sap, si us plau que m'ho digui). Es tracta d'un power point amb un conte que m'agrada molt, i que em penso que a tu també t'agradarà.

Només em queda donar-te les gràcies, Susanna, per jugar amb mi.

Aquest ha estat el primer cop que he participat al BI i m'ho he passat bomba. Em sembla una iniciativa molt i molt bona en què, obviament, els regals són el que menys importa. Del que es tracta és de jugar al gat i la rata uns dies, deixant i trobant pistes, i alhora conèixer altres blocs i blocaires i donar-te a conèixer tu. No sé què m'haurà preparat a mi la Cris (perquè ets tu, oi?) i podeu estar segurs que quan em llevi aniré amb il·lusió a veure què és, però per mi l'important és haver conegut el seu blog/bloc (mai m'acabo de decidir), el de la Susanna i altres que he vist per primera vegada aquests dies. Gràcies al Blocaire Invisible, el meu blogroll ha crescut (i jo soc dels que s'ho pensen abans de fer noves incorporacions) i alhora, el nombre de seguidors del meu blog també ha crescut.

Veí, Tarambana, Alepsi, MOLTES GRÀCIES!

Nota aclaratòria: tot i que aquí diu que el post està escrit el dia 5 a les 14.30h, en realitat l'acabo de publicar a les 3.11h del 6 de gener. No sé per què, ha conservat el dia i hora que vaig fer el primer esborrany...

11 comentaris:

Cris (V/N) ha dit...

Manel, Bon dia de Reis!!!!!!! Com et deia al post anterior, si, jo sóc la teva BI d'aquest any, a casa meva tens el regalet, humil, però fet amb molt de carinyo, no en sé fer massa de coses "espectacutars".... Si et poses en contacte amb mi al correu, t'enviaré l'original, que segur que sortirà més gran per si vols fer-ne algún ús, o no, no ho sé, jajajjajaa, Ha estat un plaer, i seguir-te la pista a partir de que vaig saber que eres tu.... M'agrada molt casa teva, que siguis tan familiar i que t'encanti la fotografia, així que segur que ens avindrem moltíssim!! Passa un dia fantàstic i un gran petó :)
risc30@hotmail.com (per si vols l'original.... m'ho dius, si?)

khalina ha dit...

No coneixia Rush, però lliga la mar de bé amb el títol del blog de la teva BI. Llàstima no puguem veure el conte. Jo tampoc sabria com adjuntar-lo, ara que hi ha gent que segur que en sap. Potser la teva BI

Osselin ha dit...

Manera d'adjuntar un arxiu. Te'n vas a www.slideshare.com i et registres com a usuari.
Segurament t'enviaran un mail per que activis el compte.
Una vegada fet això te'n vas on digui Upload. Cliques.
Després clica en Browse and select files. Veuràs qeu el que apareix són els arxius del teu ordinador. Fas doble clic a l'arxiu que vols pujar (i que no pot tenir més de 100 megas).
Una vegada pujat et demanarà qeu omplis dades informatives de l'arxiu.
Quan acabis el pujarà i et donara un dodi HTML a l'apartat "Embed". Copies aquell codi i l'enganxes al teu post de blogger et voilà aquan el publiquis qualsevol persona podrà veure el teu ppt online.
Salutacions i bon any!

Manel Marqués ha dit...

Cris: ja l'he vist i t'he deixat el comentari, gràcies de nou! ara t'escriuré un mail perquè em passis l'original, per descomptat.

Khalina: és un grup que avui dia no agrada a gaire gent, perquè fan un estil de música que ha envellit molt malament, la veritat. Però crec que qualsevol que entengui una miqueta de música reconeixerà que són tres mestres dels seus respectius instruments. Canviant de tema, ara passaré per casa teva a veure com t'ha anat a tu el BI...

Josep: moltes gràcies. Aquest vespre faré això que m'expliques, aviam si m'ensurto i puc penjar l'arxiu en un post nou

khalina ha dit...

ostres Manel, veig que t'han contestat la mar de bé. Jo t'anava a dir que a casa l'Elvira havia vist un power penjat amb slide share, però no en sabia més.
Prendré nota del que diu en Josep per al futur

El veí de dalt ha dit...

Salut de saludar-vos! Ja veus que això del BI fa amistats arreu! I l'Slide share s'ha de `rovar, qeu volem veure el regalet!

Susanna ha dit...

Wooooooooooooooo!!!!! Què bé que m'he portat aquest any!!! Moltíssimes gràcies! M'hauries d'haver vist amb el conte: com una nena petita! M'ha encantat la història, és super bonica! I mira, com que sóc mestra, que no sé si ho sabies, segur que em fa servei!!!

I la cançó... bueno... Jjajja!! Va, que no està mal. Tens raó que no l'hagués anat a buscar però sempre està bé que et descobreixin coses. Al menys a mi m'agrada!

Veig que em tens al blogroll i per mi això és un gran honor! Encantada d'haver jugat amb tu!

Fins la propera!

P.D. Per cert, jo tampoc no sabria com pujar un document així però d'alguna manera o altra el compartirem, que és molt xul·lo!

Manel Marqués ha dit...

Ei, per fí has tret el nas... ja m'imaginava que la cançó no t'agradaria, i veig pel teu comentari (tot i la teva delicadesa) que no t'ha agradat gens. Això tan antic i tan "jipilón" no va amb tu, oi? però he pensat que la lletra et podia fer certa gràcia, per això te l'he posat.

I sí, sabia que ets mestra. Confesso que no he llegit tot el teu blog però sí prou per saber a què et dediques.

A mi també m'ha agradat jugar amb tu. Era molt divertit veure com et posaves "nervi" amb cada comentari anònim que t'anava deixant.

Vinga, ens llegim!

Manel Marqués ha dit...

Veí i Susanna: amb les instruccions del Josep, segur que me'n surto. Aviam si demà m'hi poso...

Susanna ha dit...

Jjajajajaj!!! No vull dir que no m'hagi agradat, he dit que jo no la buscaria!! Jjajaja! però sí que m'ha fet gràcia la coincidència dels noms.

Bé, que jo entrava per dir-te que al meu blog tens un regalet...

Manel Marqués ha dit...

Oooooh!!! ostres, Susanna! què maco! bé, millor deixo el comentari a casa teva...