No és la primera vegada que veig una foto meva publicada. A banda de les que surten a la premsa local per motius de feina, que no les compto perquè les faig per encàrrec i van sempre sense signar, en tinc unes quantes de publicades: al lloc web de l’Ajuntament de Terrassa n’hi ha unes quantes, l’editorial de guies de viatge digitals Schmap em va demanar una per a la guia de Barcelona, i fins i tot una editorial me’n va comprar una per un llibre. Però aquest cop és diferent. És una portada.
La revista Castells va demanar-me dues fotos fa unes setmanes. Una ja ha sortit en aquest blog, és aquesta. El que no m’imaginava era que l’altra acabaria a la portada. Són els Castellers de Sants, una d’aquelles colles que de tant en tant donen la sorpresa al món casteller per la seva ràpida progressió, com en el seu dia els Capgrossos de Mataró. La foto recull el moment que descarregaven el 3 de 9 amb folre al Raval de Montserrat de Terrassa, durant la seva actuació com a colla convidada a la Diada dels Minyons de Terrassa, que va ser la millor de tota la història dels borinots (a més del 3 de 9 van descarregar el 5 de 8 i el 2 de 8 i van fer dos pilars de 5).
No sé si mai arribaré a ser professional, potser ja m’ha passat l’edat, però si de tant en tant en puc col·locar una en una revista, un llibre o un web, el meu vici de fer fotos encara serà més estimulant.
La revista Castells va demanar-me dues fotos fa unes setmanes. Una ja ha sortit en aquest blog, és aquesta. El que no m’imaginava era que l’altra acabaria a la portada. Són els Castellers de Sants, una d’aquelles colles que de tant en tant donen la sorpresa al món casteller per la seva ràpida progressió, com en el seu dia els Capgrossos de Mataró. La foto recull el moment que descarregaven el 3 de 9 amb folre al Raval de Montserrat de Terrassa, durant la seva actuació com a colla convidada a la Diada dels Minyons de Terrassa, que va ser la millor de tota la història dels borinots (a més del 3 de 9 van descarregar el 5 de 8 i el 2 de 8 i van fer dos pilars de 5).
No sé si mai arribaré a ser professional, potser ja m’ha passat l’edat, però si de tant en tant en puc col·locar una en una revista, un llibre o un web, el meu vici de fer fotos encara serà més estimulant.
5 comentaris:
Quina il·lu! Enhorabona!
Felicidades, los hay que no tienen criterios (los editores claro).
W
uauuuuuuuuuuuuuu, felicitats, és una imatge amb MOLTA FORÇA!!!
bé, de fet, amb força, equilibri, valor i seny... :)
estic contenta de que t'hagin fet aquesta portada, segur q a darrera en vindran més!!!
Moltes gràcies a tots tres!
Aviam si tens raó, Montse. De moment, estic a l'espera de veure què passa amb el concurs aquell de l'estiu, que em van preseleccionar 4 fotos per incloure-les a la guia del patrimoni de Catalunya i no sé quantes vegades han ajornat la decisió del jurat...
Moltíssimes felicitats!!!!!!!! Realment una foto castellera impresionant, enhorabona, i la sèrie en vermell és preciosa, bona ull, bona feina, realment bon treball Manel, i aprofito per donar-te les gràcies per l'aclariment de la "mava esculptura".... No vaig ser precavida per anotar qui era, així que moltíssimes gràcies de debó. Et deixo un gran petó i una abraçada ben grossa :)
Publica un comentari a l'entrada