El Minervois

A punt per la verema, 27/08/10

Li diuen el Minervois per la preciosa vila anomenada Minerve situada al nord d’aquest territori que s’estén, si fa no fa, entre Narbonne i Carcassone i entre les Corberes i la Muntanya Negra. No respon a cap divisió administrativa, de fet abasta terres de dos departaments (Aude i Hérault). Els francesos en diuen “regió natural”, però com altres "regions" de diferents menes no té una correspondència amb les divisions territorials administratives. En fi, millor no continuem per aquí, que jo avui no volia parlar de política, jo volia parlar d’un dels llocs on he anat aquest estiu.

Segons la tradició, Minerve (i per extensió el Minervois) deu el seu nom a la deesa Minerva, la versió romana d’Atenea. Hi ha també qui diu (i segurament té raó) que el topònim té un origen diferent, però el fet és que fins i tot en algun poble del Minervois es pot veure alguna estàtua de la deesa. No hi ha dubte que, si més no, cau simpàtica als habitants de la zona.

Tot i això, quan recorres aquests camps, és un altre personatge de la mitologia romana qui et ve al cap: Bacus. El Minervois és una de les moltes zones vinícoles de França. La vinya i el vi són omnipresents. Tot es vinya, esquitxada de petits boscos i algun altre conreu, en una plana ondulada que, sense ser la Toscana o l’Empordà, té el seu encant. Cada pocs kilòmetres trobes cartells senyalitzant llocs on pots visitar un celler o comprar vi. Hi ha una vintena de productors de vi amb denominació d’orígen Minervois en un territori que deu fer com a molt 400 Km2 (quatre vegades el terme municipal de Barcelona), i que inclou una seixantena de pobles, la majoria dels quals tenen menys d’un miler d’habitants.

Els pobles, en general, no és que siguin gaire macos, la veritat. L’encant del Minervois el proporcionen la terra i l’aigua. L’agradable paisatge, el plàcid Canal du Midi o l’espectacular avenc de Cabrespine són potser els grans puntals del seu atractiu.


Tanmateix, hi ha poblacions que val la pena visitar, com ara Caunes Minervois, amb la seva abadia dessacralitzada, que acull art contemporani; el minúscul poble d’Aigne, amb la seva estructura en espiral i els seus carrerons; o Pépieux, on hi ha un espectacular dolmen del neolític.


I sobretot Minerve, únic poble de la zona que forma part del selecte club Les Plus Beaux Villages de la France, una associació que té uns exigents requisits d’admissió (tenir menys de 2.000 habitants, comptar amb dos o més elements naturals o patrimonials protegits, etc.). Només 150 pobles de tot França en son membres.

Minerve és un poblet medieval de poc més de cent habitants construït sobre una causse, paraula francesa intraduïble al català que designa un altiplà de roca calcària rodejat parcialment per un o més rius. En el cas de Minerve, els rius Cesse i Brian han format espectaculars gorges i fins i tot han creat dos túnels a la roca al voltant del poble, al qual s’accedeix per un pont després de deixar el cotxe. Durant el dia deu ser força ple de visitants, però a darrera hora de la tarda hi ha quatre gats (a més, la llum és perfecta per a fer fotos i ja no es paga pàrking).

Refugi de càtars a principis del segle XIII, Minerve va patir l’assetjament de Simó de Montfort. Una de les catapultes va destruir el pou (hi ha una reproducció d’aquella catapulta al mateix lloc on es va instal•lar l’original) i la ciutat va haver de rendir-se. Els habitants van salvar la vida, però els 150 càtars refugiats van preferir fer una foguera i llançar-s’hi abans que lliurar-se a Simó de Montfort i renegar de la seva fe. Avui, en un bonic mirador del poble, un senzill monument recorda aquells fets.

El poble conserva molts vestigis medievals: restes de la muralla i del castell, les portes fortificades, torres i una església romànica. Les cases estan fetes totes amb la mateixa pedra, i el poble i el paisatge encaixen perfectament.


I si amb tot això no en teniu prou, sempre us podeu acostar a Narbonne i a Carcassone, que marquen els límits est i oest, respectivament, d’aquest territori.

El Minervois és molt a prop de Catalunya: tres hores en cotxe des de Terrassa. Nosaltres ens vam allotjar a Azillanet, en una casa molt gran (érem tres famílies) que recomano totalment si necessiteu allotjar molta gent. Està molt bé de preu i els propietaris son molt, molt amables (fins i tot ens van fer visites guiades pel territori sense cobrar). Però si voleu un allotjament més petit, ells mateixos en tenen un parell més, i si voleu anar a un altre poble, no us costarà gaire trobar-ne.

Si voleu, podeu veure més fotos del Minervois al meu àlbum de Flickr. I aquí, en mode presentació.