Orgull minyó

Girona, 30/10/10

Patrimoni de la Humanitat. Sona gros, oi?

No podem saber ara per ara què comportarà exactament la inclusió dels castells a la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat (ho va decidir ahir la UNESCO) però com a mínim implica un reconeixement internacional als castells i un impuls enorme a la seva difusió. N'hi ha per celebrar-ho.

A Terrassa (com a molts pobles i ciutats de Catalunya) molta gent ho celebra. Minyons i Castellers (les dues colles locals) treuen pit, orgullosos de formar part de tot això. I ho celebrem també els que un dia vam vestir camisa malva (com jo) o turquesa, encara que faci anys que la tenim plegada al darrer calaix de l'armari.

Ahir, mirant informatius de televisió, webs, feisbucs i demés, vaig rememorar una estona els meus anys de malva (1993-1998) i els grans moments que hi vaig viure: el primer dos de nou amb folre i manilles carregat de la història, el primer cinc de nou carregat del segle XX, el primer quatre de nou net, el primer tres de deu, que ningú més ha descarregat encara... vaig recordar les diades de Sant Félix, amb aquells pollastres a l'ast que ens cruspíem a les 10 del matí per agafar forces de cara a la maratoniana actuació, i la processó, esgotadora però espectacular. Vaig recordar els dinars espectacle de la diada de la colla (Torreons!), els assajos de divendres, els viatges en autocar, els nervis d'abans del castell, el gust de les puntes del coll de la camisa entre les dents, els peus a sobre les espatlles, el so de la gralla esmorteït per desenes de cossos a sobre el teu cap, la impaciència de la pinya per celebrar el castell, de vegades botant abans no acabés de baixar el folre, els cants de victòria omplint la plaça i les abraçades amb algú amb qui mai has creuat dues paraules però que en aquell moment és qui tens més a prop.

Els anys passen i els interessos i necessitats de les persones canvien. Ara no tornaria a vestir la camisa malva. Quí sap si d'aquí 10 anys hi tornaré. Sigui com sigui, sempre he celebrat i celebraré les fites que la colla va assolint. Sigui com sigui, sempre em posaré neguitós abans de la diada de la colla (i aquest any, que han anunciat 3 de 10, encara més). Sigui com sigui, sempre sentiré aquell inigualable subidón quan veig descarregar un gamma extra.

Sigui com sigui, i perdoneu la cursilada, sempre tindré el cor malva.