A Terrassa, el mes de març és doblement estimulant. No només s'acosta la primavera, sino que arriba també el festival de jazz, un dels esdeveniments més importants de la vida cultural de la ciutat. Els organitzadors del festival, que ja té gairebé 30 anys d'història, la van encertar quan van pensar que, a més dels concerts "per a iniciats" a la jazz cava, també s'havia de portar el gènere al carrer. Cada any hi ha una bona pila de concerts gratuits, i cada any són un éxit de públic.
Avui, a l'hora del vermut, he anat amb la família a la plaça de Catalunya, a veure un quartet que feia versions de temes de Cole Porter, i ha estat una delícia. La veu càlida de la cantant, les velles melodies reinterpretades per músics de nivell, el solet, trobar-se amics que fa setmanes que no veus, la meva filla de tres anys que, aparentment aliena a la música, anava jugant amb la sorra, una cunyada que et passa una cerveseta... i per descomptat, un bon tema per fer fotos.
Després, mentre posava el cinturó de seguretat a la meva filla abans d'engegar el cotxe per marxar d'allà, jo anava taral·lejant I've got you under my skin. Ella, com qui no vol la cosa, em diu, "papa, aquesta cançó la cantava la noia". Mira-la, la que passava del concert...
Avui, a l'hora del vermut, he anat amb la família a la plaça de Catalunya, a veure un quartet que feia versions de temes de Cole Porter, i ha estat una delícia. La veu càlida de la cantant, les velles melodies reinterpretades per músics de nivell, el solet, trobar-se amics que fa setmanes que no veus, la meva filla de tres anys que, aparentment aliena a la música, anava jugant amb la sorra, una cunyada que et passa una cerveseta... i per descomptat, un bon tema per fer fotos.
Després, mentre posava el cinturó de seguretat a la meva filla abans d'engegar el cotxe per marxar d'allà, jo anava taral·lejant I've got you under my skin. Ella, com qui no vol la cosa, em diu, "papa, aquesta cançó la cantava la noia". Mira-la, la que passava del concert...
5 comentaris:
Un reportaje magnífico.
El plasta2
Gràcias, nene. Ahora a ver las tuyas (por cierto, la de la fuente una pasada).
M'hauré de donar d'alta a nació digital per deixar-te comentaris...
les fotos t'han quedat molt xules
les de Terrassa és jazz i les de Peñíscola
Gràcies, Khalina, veig que estàs al corrent de les meves novetats a flickr (les que anuncio al bloc i de les que no...) :)
Publica un comentari a l'entrada