Ahir vaig sentir de nou, després de molts anys, l’emoció dels castells. Els Minyons de Terrassa van descarregar per primera vegada a la seva història el pilar de vuit amb folre i manilles, una construcció de la màxima dificultat que molt poques colles tenen a l’abast. L’escenari, la plaça del Vi de Girona, on fa més de 10 anys vaig sentir una emoció semblant amb el 4 de 9 “net”. Aleshores duia la camisa malva. Ahir vaig veure el pilar a través del visor de la meva càmera i vaig haver de fer un gran esforç per dominar-ne i continuar disparant després de veure’l carregat, sobretot després de la sortida de l’enxaneta, quan a cada segon es multiplicaven les possibilitats de descarregar-lo. Només quan ja eren fora tots els componentsdel tronc, i ja les manilles i el folre es confonien en una sola massa de cossos barrejats, braços enlairats i cares desencaixades per l’eufòria, vaig deixar anar la càmera i vaig cridar tan fort com vaig poder.
Enhorabona, Minyons, i gràcies per fer-me sentir l’emoció dels castells una vegada més.
Enhorabona, Minyons, i gràcies per fer-me sentir l’emoció dels castells una vegada més.
5 comentaris:
genial la foto, al final apendràs
El plasta de las fotos2 que tiene una Olimpus y no ese pote de Sony
Maques, les fotos. Ho vas fer expressament això de fer-les des de la banda contrària a la que pujava jo, cunyat?
D'altra banda, la veritat és que sí que va ser emocionant. No recordava una celebració tant intensa des del 3 de 10 descarregat el 2002. Aquest castell hauria de marcar un punt d'inflexió, després d'unes temporades molt difícils.
Enhorabona Manel i gràcies!!
Realment són imatges molt emocionants..
Fins aviat!
Ramon Codinas i Fort
ei, molt xules les fotos. A veure si t'animes i en fas unes quantes més per la Diada de la colla. A veure si hi ha més moments històrics!
Risto
Gràcies a tots. I sí, podeu estar segurs que a la Diada faré més fotos i que jo, com vosaltres, espero més moments històrics
Publica un comentari a l'entrada