Ambulància a l'avinguda Jacquard, 19/10/07Cada dos per tres sentim coses (o les vivim personalment) que ens porten a la conclusió que la sanitat està fatal. No cal que en posi exemples. Però de vegades ens trobem amb persones que se surten de la tònica, que amb la seva integritat, professionalitat, compromís… et fan recuperar, ni que sigui una mica, la confiança.
Fa cosa de 10 dies, un veí de Badia del Vallès de 62 anys, després de fer l’equipatge per marxar de viatge, va anar al seu metge de capçalera per un refredat que el molestava feia uns dies. Al final de la consulta, quan ja tenia les receptes fetes i s’estava vestint, li va comentar que li feia mal el pit des de feia uns dies. El metge, en lloc d’atribuir-ho al refredat, a l’edat, etc. i despatxar-lo ràpid, com en faria més d’un, va començar a fer-li preguntes i li va acabar fent un electro allà mateix. Quan va veure els resultats, li va dir que se n’anés a un hospital immediatament, perquè molt probablement tenia una angina de pit i la seva vida perillava.
Vint-i-quatre hores després, les proves mèdiques revelaven lesions a dues artèries que amb tota probabilitat li haurien provocat un infart en les properes hores. Una ràpida intervenció, vint-i-quatre hores a l’UCI, i ara és fora de perill. Els metges que el van atendre li van dir que si arriba a pujar les escales de l’estació amb les maletes, gairebé segur que s’hi hagués quedat.
Vet aquí com un metge de capçalera d’un CAP pot salvar una vida. I vet aquí per què no vaig fer el reportatge fotogràfic del festival de dansa que tenia previst fer el cap de setmana passat: aquest home és el meu pare.
Fa cosa de 10 dies, un veí de Badia del Vallès de 62 anys, després de fer l’equipatge per marxar de viatge, va anar al seu metge de capçalera per un refredat que el molestava feia uns dies. Al final de la consulta, quan ja tenia les receptes fetes i s’estava vestint, li va comentar que li feia mal el pit des de feia uns dies. El metge, en lloc d’atribuir-ho al refredat, a l’edat, etc. i despatxar-lo ràpid, com en faria més d’un, va començar a fer-li preguntes i li va acabar fent un electro allà mateix. Quan va veure els resultats, li va dir que se n’anés a un hospital immediatament, perquè molt probablement tenia una angina de pit i la seva vida perillava.
Vint-i-quatre hores després, les proves mèdiques revelaven lesions a dues artèries que amb tota probabilitat li haurien provocat un infart en les properes hores. Una ràpida intervenció, vint-i-quatre hores a l’UCI, i ara és fora de perill. Els metges que el van atendre li van dir que si arriba a pujar les escales de l’estació amb les maletes, gairebé segur que s’hi hagués quedat.
Vet aquí com un metge de capçalera d’un CAP pot salvar una vida. I vet aquí per què no vaig fer el reportatge fotogràfic del festival de dansa que tenia previst fer el cap de setmana passat: aquest home és el meu pare.
2 comentaris:
Afortunadament en el teu cas, o dissortadament en molts d'altres, els metges són persones que fan amb més o menys dedicació la seva feina. Això, i estar en el moment adequat en el lloc adequat dóna lloc a històries com la del teu pare, que des de llavors ja pot celebrar un nou dia de naixement.
Felicitats!!
Como tu bien sabes, por desgracia puedo discrepar, aunque en el fondo pienso que no ha sido un médico de la sanidad pública, sino el doctor+nom ( y estoy seguro que se merece que le pongas nombre) que es un profesional y muy problamente por vocación,tal vez hemos de distinguir entre el rigor de la gente que hace las cosas por vocación y el que simplemente va a fichar, simplemente son 2 mundos que no se han de juntar.
El plasta de las fotos2 que tiene una olimpus y no ese pote de sony
Publica un comentari a l'entrada