La vuelta al mundo: arquitectura

Magatzem Joaquim Alegre, 13/01/10

Aquest mes de gener ha estat el primer que he participat al grup de Flickr "La vuelta al mundo" i el tema proposat ha estat l’arquitectura (un dels temes fotogràfics que més m’agraden, per cert). A Terrassa tenim des de fortificacions i esglésies medievals fins a ponts i hotels del segle XXI, però el que identifica més a la ciutat és l'anomenat modernisme industrial. Durant el darrer terç del segle XIX i el primer del XX Terrassa va ser una de les potències tèxtils europees i la ciutat es va omplir de fàbriques, magatzems, xemeneies, etc. però també de cases de fabricants i d'obrers i edificis de serveis. El modernisme, que era l'estil arquitectònic de moda, es va aplicar a les peculiaritats del món industrial i el resultat va ser un catàleg d'edificis singulars.

Comencem amb el que potser és l'edifici més representatiu del modernisme industrial de Terrassa: el vapor Aymerich, Amat i Jover.

Aquesta espectacular fàbrica del 1907 és obra de Lluís Muncunill i Parellada (1868-1931), el més destacat arquitecte modernista de Terrassa, autor de més de 100 edificis. Aquest vapor (així és com anomenem a Terrassa les fàbriques mogudes per una màquina de vapor) és una de les obres mestres del modernisme industrial. Està formada per una sala de màquines, una xemeneia de 42 metres i una nau d'11.000 m2 coberta amb arcs i voltes de maó que permeten una il•luminació solar zenital, sostingudes per columnes de ferro colat. Actualment acull el museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Un altre edifici emblemàtic de l'època és el Teatre Principal, d'Enric Catà i Francesc de Paula Guàrdia (1909). Després de teatre va ser cinema, després va restar tancat durant anys i a principis del segle XXI l'Ajuntament el va comprar i ara el rehabilita perquè torni a funcionar com a teatre.


Tornem amb Muncunill, amb una altra fàbrica, tot i que molt posterior. La fàbrica Izard (al voltant de 1921). Inactiva des de fa dècades, s'ha conservat la base de la xemeneia i una nau, que actualment és una sala d'exposicions municipal que porta el nom de l'arquitecte. La façana de la fàbrica es reflexa a la façana de vidre de l'edifici del costat, l'Institut del Teatre.


L'empremta d'aquella època de fabricants i d'obrers, de fum i de carros que portaven carbó i llana amunt i avall, es pot veure per tot el centre de la ciutat (dic del centre perquè aleshores la resta de la ciutat no existia, pràcticament). En aquesta foto del carrer de Sant Llorenç veiem a la dreta, la quadra del Vapor Ventalló, de Lluís Muncunill (1897). Al fons, en primer terme, l'antic magatzem Torras, de Melcior Vinyals (1914), i a darrera, l'antic hotel Peninsular, de Lluís Muncunill (1903).


Acabo fent esment de la foto que presideix aquest post. És el l'antic magatzem Joaquim Alegre, avui seu de l'Arxiu Tobella. L'edifici va ser projectat el 1904 per Lluís Muncunill i destaca per l'utilitzacó d'arcs elíptics, que el mateix Muncunill utilitza magistralment a la Masia Freixa.

Si us interessa el tema, tinc més fotos de la Terrassa Industrial i Modernista aquí. Les que heu vist ara són les que he fet expressament per al grup La vuelta al Mundo.

Proper tema: color vermell