Amboise en tilt/shitf (foto 08/98, processat 01/09/09)Sembla que és l’última moda en fotografia, juntament amb l’HDR (del qual en parlaré un altre dia). Simplificant, podríem resumir-ho dient que són fotos en què una part queda ben enfocada mentre que la resta presenta un desenfoc extrem i generalment amb deformacions. Inicialment aquest efecte s’aconseguia per procediments òptics, però avui també és possible amb programes d’edició d’imatges.
La gràcia del tilt/shift (també ho he vist escrit amb guió o fins i tot sense res al mig), el que fa tan atractiva aquesta tècnica, és que les fotografies sovint semblen maquetes, miniatures. Avui dia, milers de fotògrafs arreu del món experimenten amb lents especials o amb software intentant aconseguir l'anomenat miniature fake (falsa miniatura). És a dir, que paisatges amb trens de debò semblin maquetes d'Ibertren, castells autèntics semblin Exin Castillos o edificis reals semblin cases de nines. I molt sovint els resultats són espectaculars, com haureu vist si heu clicat els enllaços. A Flickr hi ha uns quants grups dedicats a això. Aquest és el que té més membres (gairebé 13.200 en el moment d’escriure aquest post).
Els termes tilt i shift, en anglès, fan referència al canvi de posició de l’eix de l’objectiu respecte a la càmera: en lloc d’estar perfectament alineats, hi ha objectius que es poden posar “torts” (tilt) i/o “aixecar” (shift), i això és el que dóna aquest aspecte tan especial a les fotos. Segons wikipedia, Nikon ja va fabricar objectius així als anys 60, i Canon, als 70. Entre les seves aplicacions professionals hi ha la fotografia d’arquitectura, per a corregir la perspectiva (no em feu dir com, si us plau), però n'hi ha d’altres. Vincent Laforet, per exemple, és un fotògraf de premsa que, a més de dominar la fotografia aèria, fa tilt/shift per a destacar l’acció fotografiada en mig d’un entorn visualment complex, sobretot en la fotografia d'esports.
Fa uns mesos vaig descobrir aquesta tècnica i fins ara he fet alguns intents. Totes les imatges són el resultat de processar amb Photoshop imatges “normals”. També hi ha software específic, com el Tilt shift generator, que té fins i tot una versió per iphone, o el Tilt shift maker, que funciona online. Quan es fa tilt/shift per mitjans digitals, a més de falsejar l'enfoc de la imatge, aquesta s'ha de sobresaturar, per imitar els colors plans i intensos de la pintura de les maquetes. Si teniu nocions de Photoshop i voleu aprendre a fer tilt/shift, trobareu fàcilment a internet tutorials com aquest. I si no, els programes que he esmentat abans són fàcils.
En qualsevol cas, ja us he dit que originàriament aquest efecte s'aconseguia amb objectius especials. Després de fer aquests primers intents que us acabo de mostrar he sapigut que actualment hi ha al mercat lents assequibles i compatibles amb la montura Minolta (la meva) per a fer tilt/shift i altres espectaculars efectes de desenfoc, o sigui que ja sé què posaré enguany a la carta als Reis...
Ah, i si després del rollo que us he clavat algún en vol més, que es passi per aquí. Algú que té més temps lliure que jo s'ha dedicat a recopilar una bona pila d'enllaços a galeries i webs relacionades amb la fotografia tilt/shift.
La gràcia del tilt/shift (també ho he vist escrit amb guió o fins i tot sense res al mig), el que fa tan atractiva aquesta tècnica, és que les fotografies sovint semblen maquetes, miniatures. Avui dia, milers de fotògrafs arreu del món experimenten amb lents especials o amb software intentant aconseguir l'anomenat miniature fake (falsa miniatura). És a dir, que paisatges amb trens de debò semblin maquetes d'Ibertren, castells autèntics semblin Exin Castillos o edificis reals semblin cases de nines. I molt sovint els resultats són espectaculars, com haureu vist si heu clicat els enllaços. A Flickr hi ha uns quants grups dedicats a això. Aquest és el que té més membres (gairebé 13.200 en el moment d’escriure aquest post).
Els termes tilt i shift, en anglès, fan referència al canvi de posició de l’eix de l’objectiu respecte a la càmera: en lloc d’estar perfectament alineats, hi ha objectius que es poden posar “torts” (tilt) i/o “aixecar” (shift), i això és el que dóna aquest aspecte tan especial a les fotos. Segons wikipedia, Nikon ja va fabricar objectius així als anys 60, i Canon, als 70. Entre les seves aplicacions professionals hi ha la fotografia d’arquitectura, per a corregir la perspectiva (no em feu dir com, si us plau), però n'hi ha d’altres. Vincent Laforet, per exemple, és un fotògraf de premsa que, a més de dominar la fotografia aèria, fa tilt/shift per a destacar l’acció fotografiada en mig d’un entorn visualment complex, sobretot en la fotografia d'esports.
Fa uns mesos vaig descobrir aquesta tècnica i fins ara he fet alguns intents. Totes les imatges són el resultat de processar amb Photoshop imatges “normals”. També hi ha software específic, com el Tilt shift generator, que té fins i tot una versió per iphone, o el Tilt shift maker, que funciona online. Quan es fa tilt/shift per mitjans digitals, a més de falsejar l'enfoc de la imatge, aquesta s'ha de sobresaturar, per imitar els colors plans i intensos de la pintura de les maquetes. Si teniu nocions de Photoshop i voleu aprendre a fer tilt/shift, trobareu fàcilment a internet tutorials com aquest. I si no, els programes que he esmentat abans són fàcils.
En qualsevol cas, ja us he dit que originàriament aquest efecte s'aconseguia amb objectius especials. Després de fer aquests primers intents que us acabo de mostrar he sapigut que actualment hi ha al mercat lents assequibles i compatibles amb la montura Minolta (la meva) per a fer tilt/shift i altres espectaculars efectes de desenfoc, o sigui que ja sé què posaré enguany a la carta als Reis...
Ah, i si després del rollo que us he clavat algún en vol més, que es passi per aquí. Algú que té més temps lliure que jo s'ha dedicat a recopilar una bona pila d'enllaços a galeries i webs relacionades amb la fotografia tilt/shift.
2 comentaris:
Exquisite
Work
good
sources
of
Inspiration
Thank you very much. Or should I say... obrigado!
Publica un comentari a l'entrada