Edmond, 04/01/09
He estat dos mesos sense participar al repte del mes de La Vuelta al Mundo. Al març el tema era el minimalisme, un concepte una mica ambigu que pel que es veu va costar una mica d’entendre a la majoria de membres del grup. Entre això i que estava ocupat amb altres coses no vaig fer el post del mes i només vaig penjar una foto al mural del grup (i, a més, no tenia massa clar si pot ser classificada de minimalista o no). A l’abril el tema va ser “moments de felicitat”, i el mural de grup encara va ser més caòtic que al març, perquè, si hem de fer cas a les fotos penjades, hi ha gent a qui fa feliç els ninos pinipon, les tanques de filferro o un determinat pont de Logroño. Ja se sap: tants caps, tants barrets. Tampoc vaig participar, més que res perquè les meves fotos sobre aquest tema inclouen persones (sovint les meves filles) i no m’acaba d’agradar això d’anar publicant fotos privades alegrement.
Aquest mes, però, la Jackie (administradora del grup) m’ho ha posat molt fàcil.
1. De cacera / De caza, 2. A la fresca / al fresco, 3. Bernat pescaire / Garza real, 4. Susi, 5. A qui li piqui, que s'ho rasqui / Al que le pique, que se rasque, 6. Silky flanks, 7. Fins després! / ¡Hasta luego!, 8. Ales blaves / Alas azules, 9. Estàs sola, guapa?, 10. Hora de dinar / Hora de comer, 11. Edmond, 12. Migdiada / Siesta, 13. Coloms modernistes / palomas modernistas, 14. Mandra / Pereza, 15. Deixeu-nos en pau! / ¡Dejadnos en paz!
I dic que ha estat fàcil no només pel tema. També perquè no ens hem hagut de limitar estrictament a la nostra ciutat i per poder tirar d’arxiu. Tinc centenars de fotos d’animals, és un tema que sempre m’ha agradat. O sigui que aquest mes he pujat 15 fotos al mural, la majoria fetes al zoo de Barcelona, però alguna també a Terrassa (el gat, els estornells, els coloms i l’insecte). Clicant als títols que hi ha a sota del mosaic podeu veure cadascuna de les fotos en gran. Particularment, les que més m’agraden són aquestes:
La Susi, la vella elefanta del zoo de Barcelona, un animal que fa bastanta pena. Com la immensa majoria dels elefants que viuen en zoos arreu del món (si no tots), no té una instal·lació prou gran i no té prou companyia. Els experts afirmen que els elefants en captivitat haurien de viure en grups de vuit individus o més. La Susi només té una companya, la Yoyo, una altra elefanta molt gran que van portar fa poc, i ha viscut molt temps sola. Hi ha una campanya ciutadana per a reclamar el seu alliberament
Un pelicà cresp mig adormit al zoo de Barcelona. Vaig tenir la sort que es va posar al sol però el fons estava a l'ombra, i rebaixant un pèl la tendència d'exposició vaig aconseguir aquest fons totalment negre. m'agrada per això i per la textura de les plomes (en gran es veu molt més bé).
Un bernat pescaire (ardea cinerea) a punt de menjar-se un peix, també al Zoo de Barcelona. Foto de característiques similars a l'anterior. Els bernats pescaires del zoo de Barcelona no estàn engabiats, viuen en llibertat com els paons. Fa anys que niuen als arbres del zoo, fins el punt d'haver creat la major colònia en entorn urbà d'Europa.
... i per descomptat la de l'Edmond, el gat del meu amic Wences, que he triat per obrir el post. Li vaig fer a casa seva, al seu terreny, mentre ell no em treia l'ull de sobre, vigilant sempre què feia l'intrús.
Moltes de les meves millors fotos d’animals, però, han quedat fora. Tot i que aquest cop no calia limitar-se a la pròpia ciutat, per coherència amb l’esperit del grup no he volgut incloure fotos fetes massa lluny, i per això no he pujat les que tinc dels Aiguamolls de l’Empordà i altres espais naturals del país i de fora.
La Susi, la vella elefanta del zoo de Barcelona, un animal que fa bastanta pena. Com la immensa majoria dels elefants que viuen en zoos arreu del món (si no tots), no té una instal·lació prou gran i no té prou companyia. Els experts afirmen que els elefants en captivitat haurien de viure en grups de vuit individus o més. La Susi només té una companya, la Yoyo, una altra elefanta molt gran que van portar fa poc, i ha viscut molt temps sola. Hi ha una campanya ciutadana per a reclamar el seu alliberament
Un pelicà cresp mig adormit al zoo de Barcelona. Vaig tenir la sort que es va posar al sol però el fons estava a l'ombra, i rebaixant un pèl la tendència d'exposició vaig aconseguir aquest fons totalment negre. m'agrada per això i per la textura de les plomes (en gran es veu molt més bé).
Un bernat pescaire (ardea cinerea) a punt de menjar-se un peix, també al Zoo de Barcelona. Foto de característiques similars a l'anterior. Els bernats pescaires del zoo de Barcelona no estàn engabiats, viuen en llibertat com els paons. Fa anys que niuen als arbres del zoo, fins el punt d'haver creat la major colònia en entorn urbà d'Europa.
... i per descomptat la de l'Edmond, el gat del meu amic Wences, que he triat per obrir el post. Li vaig fer a casa seva, al seu terreny, mentre ell no em treia l'ull de sobre, vigilant sempre què feia l'intrús.
Moltes de les meves millors fotos d’animals, però, han quedat fora. Tot i que aquest cop no calia limitar-se a la pròpia ciutat, per coherència amb l’esperit del grup no he volgut incloure fotos fetes massa lluny, i per això no he pujat les que tinc dels Aiguamolls de l’Empordà i altres espais naturals del país i de fora.
5 comentaris:
Me encantan tus fotografias, un placer pasar por tu galeria y por tu blog!
Saludos
Me perdi de muchas de tus fotos en el grupo, así q me alegro de pasar por aqui, pues estan bellas, un abrazo.
Hola, mucho gusto. Soy Lilian y te escribo desde Venezuela. Me gustan mucho tus fotos, sobretodo las dos ultimas.Saludos.
Hacía tiempo que no pasaba por tu bloc, unas fotos muy chulas.
W
Hola Manel,
estic realitzant un catàleg per uns laboratoris de veterinària. Es tracte d'un resum d'uns estudis internacionals que m'agradaria poder il.lustrar amb fotografies maques d'animals exòtics. Et pot interessar col.laborar-hi? no hi han masses diners però se'n pot parlar. Si estàs interessat pots enviar-me un correu a raimonbeltran@terra.es. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada